dilluns, 9 de juny del 2008

Girl from the north country



Well, if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

Well, if you go when the snowflakes storm,
When the rivers freeze and summer ends,
Please see if she's wearing a coat so warm,
To keep her from the howlin' winds.

Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That's the way I remember her best.

I'm a-wonderin' if she remembers me at all.
Many times I've often prayed
In the darkness of my night,
In the brightness of my day.

So if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

Bob Dylan

diumenge, 8 de juny del 2008

Father and son



Father and son

Father
It's not time to make a change
Just relax, take it easy
You're still young, that's your fault
There's so much you have to know
Find a girl, settle down
If you want you can marry
Look at me, I am old, but I'm happy

I was once like you are now
and I know that it's not easy
To be calm when you've found something going on
But take your time, think a lot
Think of everything you've got
For you will still be here tomorrow, but your dreams may not

Son
How can I try to explain, when I do he turns away again
It's always been the same, same old story
From the moment I could talk I was ordered to listen
Now there's a way and I know that I have to go away
I know I have to go

Father
I was once like you are now
and I know that it's not easy
To be calm when you've found something going on
But take your time, think a lot
Think of everything you've got
For you will still be here tomorrow, but your dreams may not

Son
All the times that I cried
keeping all the things I knew inside
It's hard, but it's harder to ignore it
If they were right, I'd agree
but it's them THEY know not me
Now there's a way and I know that I have to go away
I know I have to go
(father-- stay stay stay, why must you go and
Make this decision alone? )

Cat Stevens

divendres, 16 de maig del 2008

Millora la pronunciació de l'anglès


En aquest enllaç trobareu un web que us pot ajudar a perfeccionar la pronunciació del vostre anglès i d'alguns altres idiomes.
Només heu d'escriure la paraula o el text que voleu "escoltar", escollir l'idioma i clicar "Speak". Fins i tot podreu triar la veu i diversos accents del Regne Unit, els Estats Units o l'Índia.
Us anirà molt bé per aclarir els vostres dubtes. És útil i divertit, entreu i feu la prova:
http://www.research.att.com/%7Ettsweb/tts/demo.php

diumenge, 6 d’abril del 2008

Una visió catalana de la llengua anglesa


Poema publicat a la revista catalana "La Llumanera de Nova York"

Any I / Nova York / Gener de 1875 / Núm. 3

La llengua anglesa
(Carta d'un pagès arribat a Nova York a un company seu a Catalunya)

Estimat company i amic,
a Nova York he arribat,
i tot just he descansat
aquesta carta t'escric.
Al fi de la llibertat
estic en lo clàssic sol:
aquí tothom fa el que vol...
Si ho permet l'autoritat.
Nova York té els carrers grans,
les cases toquen al cel,
les dones tenen bon pèl
i los homes són gegants.
Los diaris són com llençols,
los carrers són llargs i drets,
i solen ser bastant nets
quan no hi ha neu, fang o pols.
Però, noi, los ianquis tenen
una manera tal de parlar,
que jo no em puc explicar
com ells mateixos s'entenen.
És molt pitjor que el gavatxo,
s'assembla molt al lladrar,
i l'home que el va inventar
jo crec que estava borratxo.
Quan es parla anglès es tanca
la boca i s'obren les dents,
i si cura no hi tens,
la llengua se t'entrebanca.
Explicar-me jo no puc
(i saps que no sóc cap plepa)
que del pebre en diguen Pepa,
que d'una cuinera, cuc.
Corn se diu lo blat de moro,
sombret és un tros de pa,
i en compte de dir demà
se diu en anglès tu, moro.
Diuen bota a la mantega
i per dir jo se diu ai!,
Lo qual m'omple el cor d'esglai
puix sembla que algú gemega.
Escura'l vol dir esquirol,
per dir mitja es diu que es toquin,
no fumin es diu no es moquin,
i del carbó en diuen col.
La mare diuen que és moda,
però la gran moda, és l'àvia,
i la família és tan sàvia
que el germà diuen que broda.
Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil
preguntant ¿que duia fil?
Ella et contestarà: beta.
Com més disbarats els digues
més t'entendran, de segur.
Per dir dos has de dir tu,
i per dir números, figues.
i tot pel mateix estil.
Sink és l'aigüera, ja ho sents;
per dir quartos digues cents,
i per dir un molí, mil.
Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge
ben dita i és ¡mal viatge!
que al diner se diu dimoni.

A.C. (Artur Cuyàs)

divendres, 14 de març del 2008

Versió catalana d´Spoon River Anthology


Edgar Lee Masters (1868 - 1950) està considerat un dels grans poetes nordamericans de la modernitat. Seguidor de l´estela de Walt Whitman, la seva obra més representativa és l´Antologia de Spoon River, un voluminós recull on, a imitació de la cèlebre Antologia Palatina grega, cada poema, com si fos gravat en una làpida, glossa la vida -o un fragment de la vida- d´un dels antics habitants d´aquesta població d´Illinois. Malauradament, aquest escriptor és força desconegut al nostre país, i per pal.liar aquest desconeixement en Josep Maria Capilla, actualment resident a Shanghai, ha fet una esplèndida traducció al català de la seva obra emblemàtica, que està encara pendent de publicació. Per anar fent boca, aquí us presentem un dels seus estremidors poemes.

Hare Drummer
Do the boys and girls still go to Siever's
For cider, after school, in late September?
Or gather hazel nuts among the thickets
On Aaron Hatfield's farm when the frosts begin?
For many times with the laughing girls and boys
Played I along the road and over the hills
When the sun was low and the air was cool,
Stopping to club the walnut tree
Standing leafless against a flaming west.
Now, the smell of the autumn smoke,
And the dropping acorns,
And the echoes about the vales
Bring dreams of life.
They hover over me.
They question me:
Where are those laughing comrades?
How many are with me, how many
In the old orchards along the way to Siever's,
And in the woods that overlook
The quiet water?

Hare Drummer
Encara van a cal Siever, els nois i les noies,
a prendre-hi sidra després d’estudi quan s’acaba el setembre?
O als garrigars de la granja d’Aaron Hatfield,
a collir-hi avellanes quan comença a glaçar?
Quants cops no vaig jugar per la carretera
i al cim dels turons amb aquella canalla riallosa,
quan el sol minvava i l’aire era fresc,
i ens aturàvem a batre la noguera
que es perfilava esfullada per l’oest flamejant.
L’olor del fum de tardor
i l’estesa de glans
i els ecos que travessen les valls
porten ara somnis de vida. Damunt meu s’estremeixen.
I em pregunten:
on són aquells companys riallers?
Quants n’hi ha que són amb tu, quants,
als vells jardins de camí a cal Siever
i als boscos que s’emmirallen
en les aigües tranquil·les?

Edgar Lee Masters
http://www.english.uiuc.edu/maps/poets/m_r/masters/masters.htm

dimecres, 5 de març del 2008

Discursos històrics dels Estats Units


Existeix un web anomenat American Rethoric / 100 Historical Speeches:

www.americanrhetoric.com/speeches/

Entre el centenar de documents històrics que conté, hi ha el famós discurs de Martin Luther King, en el qual va afirmar: "I have a dream". Aquest el trobareu a:

http://www.americanrhetoric.com/speeches/mlkihaveadream.htm

dilluns, 3 de març del 2008

El símbol de la pau fa 50 anys


El pacifisme és una concepció de la societat i del món relativament recent. Tot just fa 50 anys que un artista va crear, sense ser-ne conscient, un dels símbols més universals a l'hora de reivindicar la pau.
Aquest enllaç us porta a una edició en anglès del Diari de l'escola sobre aquest cinquantenari:
50 years of a symbol of peace.